Toxoplasma gondii és un coccidi, paràsit intracel·lular obligat, que infecta pràcticament a totes les espècies de sang calenta incloses les persones. La infecció per T. gondii és molt freqüent: entre el 30-40% de la població mundial és seropositiva.
Pots consultar el cicle vital de Toxoplasma gondii al final de l’article.

La toxoplasmosi en persones pot presentar-se de forma diversa:

En persones immunocompetents provoca quadres subclínics o malaltia lleu similar a la grip.

En persones immunodeprimides (com els malalts de SIDA, pacients en tractament amb quimioteràpia o medicaments immunosupressors, malalts de leucèmies o limfomes, etc.) poden aparèixer formes greus i fins i tot mortals que cursen amb quadres de pneumònia, miocarditis i meningoencefalitis. En aquestes persones el quadre clínic pot ser causa d’una infecció recent, però amb més freqüència es deu a la reactivació d’una antiga infecció com a conseqüència de l’estat d’immunosupressió.

En dones embarassades no exposades prèviament a T. gondii (seronegatives) la infecció pot provocar avortaments, morts neonatals, importants malformacions congènites i seqüeles neurològiques greus al fetus.
La severitat del quadre produït per la infecció per Toxoplasma gondii durant la gestació varia amb l’edat del fetus en el moment de la infecció; és més gran en les infeccions contretes durant el primer trimestre de gestació.

En canvi, si la dona embarassada ha estat infectada prèviament a la gestació (i per tant presenta anticossos enfront de T. gondii), mai es produirà el contagi al fetus ja que la seva immunitat la protegeix enfront de noves reinfeccions.
La detecció d’anticossos enfront de Toxoplasma gondii forma part de les proves rutinàries realitzades en les revisions ginecològiques a què assisteix la dona durant l’embaràs.

La toxoplasmosi en gats és una malaltia poc freqüent. El gat representa l’hoste definitiu per a aquest paràsit (consulta el cicle vital de Toxoplasma gondii al final de l’article) i la gran majoria dels gats portadors no mostren mai signes clínics de malaltia en el moment de la infecció. Quan aquests es produeixen, la severitat del quadre depèn de l’òrgan afectat i del grau de necrosi que el paràsit origini.

En gats immunodeprimits i gatets pot provocar quadres severs amb pneumònia, hepatopaties, pancreatitis, miocarditis i encefalitis.

En gats immunocompetents ocasionalment pot induir la presentació de quadres de febre, miositis i malaltia ocular, principalment uveïtis.

Atès que el gat és l’únic animal que pot eliminar a les femtes les formes infectives del paràsit T. gondii, és freqüent que els metges i ginecòlegs adverteixin a les dones embarassades o amb plans de tenir fills sobre els potencials perills del contacte amb els gats.
Hi ha nombroses evidències científiques que demostren que el contagi de T. gondii als éssers humans per contacte amb les femtes d’un gat infectat és poc probable i que la gran majoria de les persones que s’infecten ho fan a través de la ingestió de carn poc cuinada, ingestió de vegetals o hortalisses contaminats amb oocists del paràsit o pel contacte directe amb sòls contaminats. Per tant és erroni assumir que sempre que una persona s’infecta amb T. gondii, l’origen de la infecció ha estat el contacte amb un gat.

Els gats infestats per T. gondii són els responsables de disseminar el paràsit a l’ambient amb les seves dejeccions, però les femtes de gat acabades d’eliminar no suposen un risc real de contagi, ja que contenen oocists encara no esporulats que no són infecciosos. Per ser infecciosos, els oocists han d’esporular, la qual cosa succeeix entre les 24 hores i els 5 dies després de la deposició de les femtes.

Durant la primoinfecció per T. gondii, el gat allibera oocists no esporulats a través de la femta durant tan sols una a tres setmanes i, després d’això, queda com portador de quists en els seus músculs i vísceres. A partir d’aquest moment no elimina oocists en la femta i, per tant, no suposa un risc per a les persones.

Els gats s’infecten:

  • Ingerint carns i teixits infectats amb quists provinents de carns poc cuinades.
  • Ingerint carns i teixits infestats amb quists provinents de preses caçades al seu hàbitat.
  • Bevent aigües no controlades (aigua de testos, rius …), contaminades amb oocists esporulats.
  • Durant la gestació, per disseminació transplacentària en mares seronegatives.
  • Durant la lactació.
  • Mitjançant una transfusió de sang provinent d’un gat amb infecció activa.

Així doncs, els gats han de ser preferentment alimentats amb menjar comercial. Qualsevol altre aliment ha de ser cuinat a altes temperatures durant 10 minuts i en el cas d’alimentar amb carn crua, aquesta s’ha de congelar a temperatures inferiors a -20º C durant 2 dies. S’ha d’intentar que no cacin i per a això es poden emprar picarols que avisin a les seves preses o sortides controlades sota vigilància.

Les persones s’infecten:

  • Menjant carn poc cuinada o crua.
  • Manipulant carn crua sense guants.
  • Ingerint llet crua de cabra.
  • Menjant verdures fresques contaminades no rentades adequadament.
  • Durant tasques de jardineria o en patis de jocs per a nens, si les sorres estan contaminades (el contagi requereix que es fiquin les mans sense rentar a la boca).
  • Bevent aigua contaminada amb oocists esporulats.
  • Ingerint directament restes d’excrements de gats infectats per Toxoplasma gondii que es troben en la fase d’eliminació d’oocists. Al menys han d’haver transcorregut 24 hores després de la deposició.
  • La infecció no es produeix tocant o acariciant el gat. Els veterinaris de petits animals, que estan en contacte físic freqüent amb gats, no presenten una major seroprevalença que persones amb altres professions.

Mesures que s’han de prendre per evitar el contagi per part d’una dona embarassada o qualsevol altra persona:

  • S’ha de menjar sempre carn cuinada a altes temperatures durant 10 minuts, o congelar les carns a -20ºC durant dos dies si es consumiran poc fetes.
  • S’han de rentar adequadament les verdures sempre abans del seu consum.
  • S’ha de beure només aigua potable o de procedència coneguda o després de ser filtrada/bullida si es desconeix la seva procedència.
  • S’han d’utilitzar guants durant les tasques de jardineria i al manipular carns crues, o rentar-se adequadament les mans després de fer-ho.
  • Les safates de sorra dels gats s’han de netejar diàriament amb una paleta. Les dones embarassades han d’evitar manipular la safata de sorra, però si això no fos possible, és recomanable que ho facin amb guants d’un sol ús i mascareta. Per desinfectar la safata el millor mètode és el aigua bullint o el vapor a pressió, ja que els oocists esporulats són resistents a la majoria de desinfectants.

Les evidències científiques disponibles en l’actualitat demostren que el contagi de toxoplasmosi de gats a persones, incloses dones gestants i malalts de SIDA, és altament improbable seguint unes normes bàsiques d’higiene. Per tant considerem completament injustificat l’abandonament o rebuig dels gats en cas d’un embaràs en la família, encara que aquest sigui el consell d’alguns metges.

Els gats aporten nombrosos beneficis psicològics i benestar emocional a les persones que gaudeixen de la seva companyia, especialment quan formen part de la família com un més dels seus membres.

És discutible la utilitat de la realització de proves de sang per determinar si un gat és seropositiu o seronegatiu ja que no indiquen si el gat està o no eliminant oocists en aquest moment i a més les mesures preventives i higièniques que ha de prendre la dona embarassada han de ser les mateixes en tots dos casos.

Text reproduït del ‘Posicionamiento de la Toxoplasmosis’ del Grupo de Estudio de Medicina Felina de AVEPA (GEMFE).

Recommended Posts