Leucèmia felina: hi ha gats resistents?

 In Malalties infeccioses

Què és la leucèmia felina?

La leucèmia felina és una malaltia molt greu que pot afectar els gats domèstics. Està provocada por un virus, el virus de la leucèmia felina o FeLV.

Encara que el virus de la leucèmia felina pot infectar qualsevol gat, el risc d’infecció varia depenent de l’edat de l’animal, del seu estat de salut general, de l’entorn on viu i dels seus hàbits. Així per exemple, sabem que els gatets i gats joves són més sensibles a la infecció que els gats adults. També presenten una major incidència d’infecció els gats d’edat molt avançada.

Un 8-15% dels gats sans són portadors del virus de la leucèmia felina.

El FeLV no afecta altres animals domèstics ni les persones.

 

Com es transmet la leucèmia felina?

La via més important de transmissió del FeLV és a través de la saliva d’un gat infectat (es detecta 3 cops més concentració de virus a la saliva que a la sang). Per aquest motiu, les principals formes de contagi del virus de la leucèmia felina són a través del empolainament mutu, por mossegades o en compartir menjadores o abeuradors.

El virus també es pot transmetre a través de les secrecions nasals, llàgrimes, femtes, orina, llet, semen, fluids vaginals i placenta.

Alguns estudis han demostrat la transmissió del virus in vitro1 a través de la picada de la puça.

 

Hi ha gats resistents al virus de la leucèmia felina?

La leucèmia felina és una malaltia molt complexa. Aquesta complexitat es deu, en part, a com respongui el sistema immunitari del gat davant de la infecció.

Després del contagi, es produeix una primera fase de multiplicació del virus en el teixit limfoide local (als ganglis limfàtics propers al punt d’entrada del virus).

Alguns gats poden vèncer la infecció durant aquesta primera fase i curar-se sense presentar mai cap signe de malaltia ni transmetre-la a altres gats.

Els gats que no han pogut controlar el virus durant aquesta primera part, passen a una segona fase en la qual el virus es dissemina per la sang a la resta del cos, sobre tot a la medul·la òssia. Es produeix aleshores una ‘lluita’ entre el virus i el sistema immunitari que pot durar entre 3 i 16 setmanes. En aquest punt, la malaltia pot evolucionar de dues formes diferents:

  1. Si la resposta a nivell immunitari és eficaç, el gat queda llavors com a portador asimptomàtic. El gat romandrà infectat per tota la vida y en qualsevol moment el virus es pot reactivar i desenvolupar-se la malaltia. Aquests gats poden contagiar a altres gats.
  2. En canvi, quan la resposta del sistema immunitari es ineficaç, es produeix una infecció persistent en la qual el virus es multiplica lliurement. El gat pateix aleshores una forma progressiva de la malaltia que sol acabar amb la mort de l’animal en menys de tres anys.

 

Quins símptomes té la leucèmia felina?

La infecció persistent por el FeLV produeix alteracions greus en el sistema immunitari que condueixen a l’aparició d’un estat d’immunodeficiència. Amb les seves defenses compromeses, el gat queda exposat a altres malalties i infecciones que un gat sa seria capaç de controlar. També es descriuen un nombre important de processos neoplàsics (tumors) associats a la infecció pel FeLV.

Els signes clínics de la leucèmia felina són molt inespecífics i comuns als que observem en altres processos infecciosos: febre, apatia, manca de gana, aprimament, inflamació dels ganglis limfàtics, anèmia, pelatge en mal estat. Els animals poden presentar infeccions concurrents a les vies respiratòries, sistema gastrointestinal, pell, etc. La resposta al tractament d’aquestes infeccions secundàries sol ser més lenta que en animals negatius per al FeLV.

Aproximadament un 15% dels gats infectats acaba desenvolupant algun tipus de neoplàsia. Les més freqüents són les que afecten a la medul·la òssia (leucèmia), intestins, ronyons i ganglis limfàtics.

 

Com es diagnostica la leucèmia felina?

Per al diagnòstic de la malaltia ens basem en els símptomes clínics i l’exploració de l’animal. A més, realitzem proves per detectar anormalitats en les cèl·lules de la sang (glòbuls vermells i glòbuls blancs).

També fem anàlisis que ens permeten comprovar la presencia del virus a la sang del gat. En alguns casos podem recomanar realitzar una segona anàlisi per confirmar o descartar la infecció. Això és especialment important en:

  • gats sans però que han donat positiu en una primera anàlisi.
  • gats malalt, amb signes clínics compatibles amb leucèmia felina, però que han donat negatiu en una primera anàlisi.

 

Com puc protegir el meu gat de la leucèmia felina?

  • La millor manera de protegir un gat del contagi pel virus de la leucèmia felina és amb la vacuna.
  • Sempre que sigui possible, els gats positius al FeLV haurien de ser aïllats dels gats sans, encara que aquests estiguin vacunats.
  • Si has d’adoptar un gat nou, fes-li la prova del FeLV abans que contacti amb els altres gats de la teva llar. Si el resultat de la prova és negatiu (absència del virus en sang), és possible que et recomanem fer una segona anàlisi 12-16 setmanes més tard.

 

Si no vull vacunar el meu gat de la leucèmia felina, he de fer-li la prova?

Donada la gravetat i complexitat de la malaltia, et recomanem que facis una prova per descartar la presència del FeLV, independentment de si després vols vacunar o no el teu gat.

Els experts en leucèmia felina aconsellen que fem una prova per a la detecció del FeLV a:

  • gats i gatets nous.
  • gats amb accés a l’exterior.
  • gats que conviuen amb gats positius al FeLV.
  • gats que presenten signes de baralles o mossegades.
  • gats que han de ser vacunats per primer cop de la leucèmia felina.
  • gats amb signes clínics compatibles amb la leucèmia felina.

 

Si vols saber més sobre les vacunes que podem posar al teu gat punxa en aquest enllaç.