Què és el virus de la leucèmia felina?
El virus de la leucèmia felina (FeLV) és un “retrovirus”. Es tracta d’un agent infecciós que pot infectar els gats i introduir-se a les seves cèl·lules, produint alteracions en el sistema immune, anèmies, leucèmies i limfomes.
Afecta gats per tot el món. La prevalença pot ser més gran en animals de vida salvatge, però també pot afectar gats sense accés a l’exterior. Avui dia, el nombre de gats afectats s’ha reduït gràcies a la vacunació.
Afortunadament, és un virus vulnerable a condicions ambientals adverses i detergents normals.
Com puc saber si el meu gat està infectat?
És convenient fer proves a tots els gats, ja siguin gatets, joves o adults, independentment del seu origen en el moment de la seva adquisició o adopció i abans de la vacunació. Així com aquells que tinguin accés a l’exterior, després d’haver tingut contacte amb possibles gats infectats, que apareguin amb signes de baralles o presentin símptomes compatibles amb la malaltia. És important esperar el temps necessari perquè siguin fiables les proves per detectar el virus.
Tipus de proves:
El virus entra a l’organisme com ARN i si no s’elimina es fica dins de les cèl·lules i passa a ADN, si el sistema immune tampoc no és capaç d’eliminar-lo, les cèl·lules queden infectades de per vida i aquestes cèl·lules s’anomenen provirus.
- La prova que es realitza al teu centre veterinari és un test ràpid (ELISA) i consisteix en una tècnica que detecta la presència del virus en sang (antigen). El virus es pot detectar, en la majoria dels casos, a partir dels 30 dies després del possible contagi, encara que en alguns gats pot trigar més (60 dies). Un positiu en aquesta prova MAI JUSTIFICA L’EUTANÀSIA. Si el gat viu en una zona on hi ha molt poca leucèmia tenim més probabilitat de fals positiu, es repeteix el test i si torna a donar positiu, es recomana tornar a repetir en 2 mesos o fer PCR a la sang. El test ELISA és menys sensible que PCR i mai no donarà positiu com a conseqüència de la vacuna o de la immunitat materna.
- qRT-PCR d’ARN: detecta material genètic del virus (ARN) a la sang o saliva amb molta més potència que ELISA per això es pot fer a partir dels 7 dies del possible contagi.
- PCR d’ADN Provirus: detecta l’ADN del virus, és a dir, quan el virus ja s’ha ficat dins de la cèl·lula (provirus) i es pot fer després de 15 dies de l’exposició.
- Les tècniques de PCR s’han de fer a laboratoris externs.
- Hi ha una altra tècnica anomenada IFA que detecta el virus en sang dins dels neutròfils i les plaquetes, però el seu ús és menys comú.
Totes les proves es complementen i depenent del moment en què ens trobem i del tipus d’infecció que pateixi el gat, serà més oportuna la realització d’una o altra i moltes vegades caldrà fer-ne més d’una, per això al vostre centre us assessoraran sobre quina és més adequada i t’explicaran els resultats.
Tipus d’infecció:
El virus entra a l’organisme ia partir d’aquí tenim diverses opcions:
- Infecció abortiva; després del contacte amb el virus, els gats amb un sistema immune eficaç, eliminen la infecció a la cavitat oronasal. En aquests casos, com que el virus no passa a la sang, totes les proves seran negatives. No eliminen virus, per la qual cosa no són una font de contagi, es consideren a més immunes i tindran anticossos.
- Infecció regressiva; el virus es multiplica i passa als ganglis i després a la sang, però es produeix una resposta immune relativament eficaç amb seroconversió, és a dir, amb aparició d’anticossos que fan que en 3-4 setmanes el virus desaparegui de la sang. El problema és que no aconsegueixen eliminar-lo completament i es queda present a cèl·lules de la medul·la òssia. Aquests gats, inicialment, seran positius al test ELISA i al PCR d’ARN i d’ADN provirus a la sang, però posteriorment els tests a la sang seran negatius i haurem de detectar-ho per PCR-ADN, però en medul·la òssia. Aquests gats són només contagiosos mentre el virus estigui a la sang. El risc de patir malalties associades al virus és molt baix i disminueix amb el temps, però cal considerar que hi ha un petit risc de reactivació de virus que pot succeir en situacions d’immunosupressió com malaltia o estrès.
- Infecció progressiva; el sistema immune no és eficaç, no es produeixen anticossos i el virus comença a multiplicar-se arribant als ganglis, medul·la òssia i altres òrgans. Aquests gats propaguen el virus de manera contínua, és a dir, són sempre contagiosos i tots els tests seran positius.
- Infecció atípica: el procés és igual que en regressiva, però es queda acantonat a bufeta, ulls o altres òrgans.
En resum, un gat inicialment negatiu a ELISA pot ser que no s’hagi contagiat, que no hagi passat prou temps des del contagi per detectar el virus en sang, que la quantitat de virus en sang sigui molt petita o que presenti infecció abortiva, regressiva o atípica. S’haurà de repetir ELISA en 60 dies o fer PCR-ARN o ADN a la sang i/o PCR-ADN a medul·la òssia per confirmar. Els atípics només es poden detectar en cas de reactivació i que el virus passi una altra vegada a sang.
Cal fer ELISA a tots els gats amb anèmia o malalties compatibles amb leucèmia felina, encara que els tests anteriors hagin estat negatius.
El test d’anticossos (recentment al mercat) pot donar positiu en gats immunitzats, vacunats, regressius o abortius. Serà negatiu en infecció progressiva on no hi ha anticossos.
Com es transmet?
El virus l’eliminen els gats infectats a través de gairebé totes les secrecions; saliva, mocs, llàgrimes, excrements, orina, sang (baralles, puces, transfusions) semen, …però sobretot LA SALIVA. Així que la forma més comuna de transmissió és a través del contacte directe per rentar-se, mossegades o compartir menjadores i abeuradors. Cal un contacte estret i perllongat.
Les mares també poden transmetre el virus als seus gatets per la placenta o la llet.
Els gats adults són menys propensos a contagiar-se, però també els pot passar si hi ha molts virus a l’ambient.
Quins símptomes poden aparèixer?
La principal causa dels símptomes que pot veure el cuidador a casa són conseqüència de la supressió del sistema immune, donant lloc a signes com; febre, manca de gana, letargia, infeccions, pèrdua de pes…
Els signes seran cíclics i persistents. Amb el temps es desenvoluparan les anèmies i les neoplàsies amb l’aparició de gran varietat de signes clínics com dificultat respiratòria, pal·lidesa de mucoses, debilitat, manca de gana…
Altres signes associats a leucèmia felina i que sempre que apareixen s’ha de fer el test són alteracions neurològiques, problemes oculars, gingivoestomatitis, dermatosi, augment de mida de ganglis, enteritis o vasculitis.
En realitat, com que el virus pot estar “amagat”, pràcticament recomanem fer test ELISA a tots els gats amb qualsevol tipus de malaltia.
Hi ha un tractament per al FeLV?
La resposta lamentablement és NO.
No hi ha una cura per a la leucèmia felina, les teràpies estan enfocades al tractament de les seves malalties associades, a la millora dels símptomes i a tractar de mantenir una bona qualitat de vida del pacient:
- Tractament d’infeccions associades, que moltes vegades requereixen una durada més gran que en altres gats a causa de la immunosupressió provocada pel virus.
- Manteniment de l´estat corporal amb una bona dieta.
- Atenció preventiva per detectar i actuar al més aviat possible davant l’aparició d’anèmies, leucèmies i neoplàsies amb aplicació de transfusions, quimioteràpia, etc.
- El veterinari pot indicar lús d’estimulants de les defenses o antivirals quan consideri oportú.
Per a un gat amb infecció progressiva el pronòstic de la malaltia és reservat, ja que aproximadament el 80% dels gats moren abans dels 4-5 anys de vida.
Com es pot prevenir?
Les millors formes de prevenció són:
- Conèixer l’estat de tots els gats quant a la infecció pel virus de la leucèmia fent test i separant els gats positius dels negatius.
- La vacunació: les vacunes actuals són bones quant a la prevenció i hi ha diverses pautes depenent del tipus de vida del gat i del risc a l’exposició al virus. La vacuna no protegeix de la infecció, però sí de la permanència del virus a la sang per la qual cosa evita els contagis.
- Evitar situacions d’estrès millorant l’entorn i el maneig.
Links que et poden interessar:
http://www.abcdcatsvets.org/feline-leukaemia-virus-infection/
https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/1098612X19895940
https://catvets.com/retrovirus-toolkit/
https://catvets.com/guidelines/client-brochures
Article original per GEMFE (Grupo de Especialidad de Medicina Felina) de AVEPA.