Skip to content

Intoxicació per Allium spp en animals

Etiologia i patogènia de la toxicosi d’Allium spp en animals

El gènere Allium inclou espècies vegetals que de ben segur et resultaran familiars, ja que les utilitzem freqüentment a la nostra cuina, com ara l’all, la ceba, el cibulet, el porro i les calçots. Els animals es poden intoxicar per ingerir aquests vegetals tant crus com cuits. La intoxicació, però, s’associa més freqüentment amb la ingesta de formes concentrades d’Allium spp, com ara els flocs de ceba deshidratada, l’all en pols, o el preparats deshidratats de sopa instantània.
Els gats són l’espècie més sensible a la intoxicació per Allium spp, seguits de prop pels gossos. També s’ha descrit intoxicació per Allium spp en altres animals com ara bovins, cabres, ovelles i porcs.

S’ha informat d’intoxicació en gats després de la ingesta de menys d’una culleradeta de ceba cuita.

L’all és 3-5 vegades més tòxic que la ceba.

L’efecte tòxic d’Allium spp està relacionat amb la presència en aquests vegetals d’uns compostos oxidants rics en sofre. Aquests oxidants s’alliberen per l’efecte mecànic de la cocció, picat o masticació dels vegetals i per l’acció del bacteris gastrointestinals durant el procés de digestió.
L’absorció d’aquests compostos provoca danys oxidatius a l’hemoglobina, principal proteïna dels eritròcits i essencial per a l’intercanvi de O2 i CO2 entre els teixits del cos i els pulmons.
L’hemoglobina alterada es desnaturalitza i forma dins els eritròcits uns precipitats microscòpics que anomenem Cossos de Heinz. Amb l’hemoglobina inutilitzada, els eritròcits no poden realitzar las seva funció d’intercanvi de gasos. La desnaturalització de l’hemoglobina i la formació dels cossos de Heinz s’inicia a les 24 hores després de la ingestió del tòxic i arriba al seu màxim en aproximadament 72 hores.
Entre 3 i 5 dies després de l’exposició al tòxic, els eritròcits afectats es trenquen (hemòlisi) i s’allibera l’hemoglobina desnaturalitzada al plasma sanguini. Els ronyons s’encarreguen d’eliminar aquesta hemoglobina, però la gran quantitat d’aquesta proteïna sobrepassa la capacitat de neteja dels ronyons i, en ocasions, l’animal pot desenvolupar una nefrosi o síndrome nefròtica secundària.
Amb l’hemòlisi, a més, es produeix un descens del nombre total d’eritròcits circulants en la sang de l’animal. Aquest procés l’anomenem anèmia hemolítica per cossos de Heinz.

Signes clínics

Els signes clínics d’intoxicació per Allium spp no s’observen generalment fins que s’ha produït una hemòlisi substancial, generalment uns quants dies després de l’exposició al tòxic.

Es pot observar depressió, anorèxia, augment de la freqüència respiratòria (taquipnea) i cardíaca (taquicàrdia), feblesa, intolerància a l’exercici, color groguenc de la pell i les mucoses (icterícia), orina de color vermell per la presència d’hemoglobina (hemoglobinúria), col·lapse i mort.

Diagnòstic

El diagnòstic de la intoxicació per Allium spp es basa en:

  • Història clínica i possible exposició de l’animal al tòxic.
  • Exploració física de l’animal.
  • Anàlisi laboratorial, on destaca la presència d’anèmia hemolítica per cossos de Heinz.

Tractament

En primer lloc s’han de tractar els signes clínics que amenacen la vida de l’animal i això pot incloure l’administració urgent d’oxigen i/o la transfusió de sang, segons sigui necessari.
També es recomana la teràpia amb fluids intravenosos per ajudar a protegir els ronyons contra la nefrosi per hemoglobina.
Si la ingestió ha estat recent, es pot considerar provocar el vòmit per reduir la quantitat de tòxic que es pugui absorbir.
També es recomana l’administració oral de carbó activat que, a més de disminuir la quantitat de tòxic absorbit, també podria limitar la producció de les substàncies oxidants per part dels bacteris gastrointestinals.

Punts clau

  • La ingestió de formes crues, cuinades o concentrades de ceba i all pot provocar una anèmia hemolítica per cossos de Heinz en gats, gossos i altres animals.
  • Tot i que els cossos de Heinz i els nivells de hemoglobina desnaturalitzada augmenten en les 24 hores posteriors a la ingestió d’Allium spp, els signes clínics d’anèmia poden trigar fins a diversos dies a aparèixer.
  • El tractament inclou la reducció precoç de la quantitat de tòxic susceptible de ser absorbida, el control de l’anèmia hemolítica aguda i la fluïdoteràpia intravenosa.